Meditació
La mil.lenària i solvent pràctica de la meditació consisteix en el ensinistrament metòdic de l'atenció mental i el cultiu harmònic de la ment, per tal de potenciar tots els recursos mentals, aprendre a canalitzar positivament el pensament i deixar de pensar, purificar l'inconscient, millorar-la qualitat de vida psíquica i l'afectivitat, adquirir assossec i equilibri, superar l'ansietat i frenar l'estrés i de manera molt eficient, cooperar amb el practicant per millorar en molt la seva salut mental, emocional i orgànica.
Meditar és experimentar l'alleujament del desassossec i de la xerrameca constant de la ment per sentir el silenci i la pau interior.
De fet, "la ment" com a entitat no existeix. Si observem, només hi ha una successió de pensaments que és més o menys automàtica. Aquests pensament sorgeixen com bombolles sortides de cap part. Alguns ens resulten agradables, altres desagradables i altres neutrals en contingut de sentiment. De vegades solen desaparèixer gairebé immediatament, altres vegades insisteixen en perdurar en la nostra consciència, clamant per la nostra atenció o acció, de manera obsessionant o persecutòria. Com que el sentiment segueix al pensament, pot fer-nos sentir qualsevol cosa, des feliç a, satisfet/a a, eufòric/a a, deprimit/da a, desesperat/ada o paranoic/a.
La meditació ens permet veure el que és real més clarament, experimentar més directament, respondre-hi de manera més apropiada tal com el fet és ara, sense ser pertorbats pel que ens diuen les nostres ments sobre el que podria o hauria de succeir, o del que va passar l'última vegada. Doncs les nostres ments no estan en l'aquí i en l'ara, sinó que estan detingudes en el passat o en el futur. Potser el més important que la meditació regular fa per nosaltres, és incrementar la nostra capacitat per viure en el moment, realçant la nostra experiència del que está succeint-nos. En realitat ens ajuda a "perdre les nostres ments i arribar als nostres sentits", un altre manera de dir-ho és que ens fa sentir més vius, més plenament el "ara i aquí".
Reflexions sobre la meditació.
Meditar és tornar a la llar. Després d'un dia atrafegat amb moltes activitats m'agrada tornar a casa meva. Aquí puc estar en silenci o posar música agradable. Em puc asseure i descansar. Puc sentir l'onatge de la meva respiració o gaudir de la vida fluint pel meu cos. Meditar no és una cosa misteriosa i difícil, és simplement tornar al teu espai interior, la teva llar.
Meditar és retrobar-te amb qui tu ets, abraçar l'Ésser que tu ets, com si es tractés d'un amic molt preuat esperant-te a casa. És tan fàcil com seure. Aquietar el cos per asserenar la ment. Tinc preferència per seure a terra, en contacte amb la terra, però també puc practicar en una cadira o caminant.
Un dels reptes de la meditació consisteix en concentrar-se en un punt i retreure els sentits, és només qüestió de pràctica, com tot. De petita em van ensenyar a utilitzar els sentits (cosa molt important per a manejar-me en aquest món) identificar colors, formes, distingir sons, olors, desenvolupar el gust, el tacte. Però no em van ajudar a exercitar la desconnexió i retorn al silenci intern. Quan medito, practico el mantenir-me en l'observació de la meva respiració i no donar-li cap importància a la informació que arriba a través dels meus sentits. Podries iniciar-te en repetir mentalment inspiro al inspirar i expiro al expirar, uns cinc minuts, vint seria molt bo. Convertir això en una pràctica diària, et pot habilitar en retreure els sentits però també en fer callar la teva ment.
​
Un altre dels reptes consisteix a alliberar la ment dels condicionaments desenvolupats durant temps. Durant el meu període escolar em van ensenyar a memoritzar, emmagatzemar dades, modelar la meva ment en unes formes determinades, a analitzar, avaluar, jutjar, criticar, tenir la ment plena de pensaments: molts inútils, altres perjudicials. Encara que alguns condicionaments i pensaments han estat útils i bons com mirar abans de creuar un carrer, o el respecte a la natura, no em va oferir les eines necessàries per eliminar els pensaments nocius. Meditar és una neteja mental. Observem amb desafecció el contingut de la ment i deixem passar. Acceptem les coses tal com són i les deixem anar.
En tenir la consciència centrada en el meu interior puc observar amb curiositat els moviments al meu cap, és a dir els pensaments, les emocions, patrons mentals, la riquesa del meu món intern. A més puc triar conscientment el que desitjo que creixi en el meu jardí mental. Sòl escollir pensaments i actituds que m'omplen de benestar i eliminar els que em poden danyar o abarrotar innecessàriament la meva ment (judicis de valor, critiques, pensaments sense sentit ...). Trio el que vull i no el que no vull.
I si ho provessis durant un temps a veure què passa?
Meditar és també familiaritzar-te amb la teva essència i les seves qualitats. L'amor i la compassió són valors que ens apropen suaument a la serenitat i l'alegria base del nostre Ésser. Et convido a que experimentis: repetir al ritme de la teva respiració: inspirar pau, expiro pau. Després observa com et sents.
Un altre repte de la meditació és endinsar-se fins la saviesa que tots portem a dins. Quan em sento a meditar agraeixo profundament als mestres el seu llegat d'ensenyaments. Són les paraules dels que han recorregut el camí de tornada i el il·luminen perquè puguem tornar amb seguretat. Molts ho han fet però encara no són suficients per a un canvi en l'espècie humana que ens pugui donar una nova habilitat: que la nostra ment estigui sempre al servei d'una consciència clara, en pau i plena d'amabilitat. És una evolució natural que ens porta de la ment condicionada per impulsos a la ment lliure il·luminada per la saviesa. Això s'aconseguís incloent més practicants en el camí de la meditació i estenent els seus beneficis als altres. La meva aportació als éssers és seguir meditant, el teu també pot ser-ho, això depèn només de tu
Estem atrapats en tot el que passa al món exterior, els sentits oberts i perduts en els estímuls externs. La nostra societat segueix incrementat sons, anuncis que ens allunyen de nosaltres mateixos. La nostra llar és més que la casa on vivim o el cos que habitem, és l'espai íntim en el nostre interior.
La meditació és recórrer el camí invers, en comptes de dispersar-nos, ens concentrarem, en comptes de perdre'ns ens anem a retrobar. Seria recomanable parar el cos encara que podem meditar caminant. Cercar un espai tranquil per seure i poder mirar que sento en aquest espai cos-ment. Descobrir amb una ment curiosa les sensacions de vegades subtils, que flueixen pel nostre cos viu.
​
