TAI-TXI    TXI KUNG

En els seus començaments, el Tai Chi Chuan, o «boxa del símbol del Tai Chi», va ser un art marcial esotèric transmès gairebé exclusivament entre familiars o veïns de llogaret, una mica més que comprensible en una època de caos i violència en què les comunitats tenien de defensar-se soles.

 

El tai chi també anomenat taijiquan, és un art marcial intern d’origen xinès; la traducció literal seria "joc de mans de lo essencial primer". Les arrels del tai-txi es remunten al segle VI dc, quan un emperador de la dinastia Liang va convidar a un monjo budista hindú anomenat Bodhidarma, per predicar el budisme a la Xina. Quan l’emperador no va estar d’acord amb les teories de Bodhidarma, el monjo es va retirar a un temple shaolin. Allà Bodhidarma es va adonar que els monjos eren febles i malaltissos, pel que els va ensenyar exercicis per tenir un estat físic saludable a través de l’ús del chi (energia interna). A causa que els principis d’aquests exercicis eren difícils d’ensenyar i practicar, els mètodes només van ser ensenyats secretament als deixebles més avançats. Amb els anys, els monjos van descobrir que les teories de Bodhidarma podien ser aplicades a incrementar la força exterior i interior. És així com va néixer d’una banda el Kung fu (art marcial extern), i d’altra banda el tai chi chuan (art marcial intern).

 

Els principis del tai-chi es basen en el principi taoista del yin i el yang. Per tant, la idea de les tècniques que es practiquen, és que siguin física i energèticament balancejades, de manera que en un combat no hi hagi oposició de força contra força. En un enfrontament si s’utilitza la duresa (yang) per resistir un atac, els dos contrincants acaben danyats. Aquesta percepció s’aconsegueix desenvolupant la ment yi sobre la ment xin. Cal recordar que els xinesos conceben 2 els dos tipus de ments esmentats anteriorment. La ment yi, és la ment sàvia, la que és generada amb el pensament clar i el sa judici, la qual permet que un arribi una pau interior. D’altra banda, la ment xin, és la ment emocional, la qual sol contrastar amb la ment yi.

 

El Tai Chi es basa en el control i equilibri del Chi, la nostra energia interna. Aquest equilibri és el que ens manté sans.
 

Què hagi arribat fins a nosaltres es deu al fet que entre 1925 i 1930 figures com Yang Cheng Fu o Chen Fake van prendre la decisió d’apartar-se de la tradició més estricta i ensenyar-ho obertament. Probablement eren conscients, d’una banda, que si l’art no s’obria a l’exterior acabaria morint, i per altra, que els seus efectes sobre la salut i el benestar de les persones eren massa valuosos per mantenir-los ocults.

Al llarg dels anys vuitanta i noranta la renovada moda del oriental i el creixent interès per la salut van produir un boom del Tai Chi Chuan en la nostra societat.     

El tai-chi és una pràctica molt completa que beneficia tant al cos com a la ment. Cada vegada són més els experts que corroboren els efectes beneficiosos del Tai Chi, i que el recomanen com a pràctica tant en joves com en gent gran.

Malgrat ser el tai-chi un art marcial, avui dia s'aplica a aspectes que competeixen la salut de la persona, a través d'exercicis lents que requereixen una gran concentració de la ment, una relaxació que consisteix a mantenir l’esquena dreta però sense forçar-la, i l’extrem superior del cap (Baihui) apuntant cap al cel. També la respiració és un aspecte clau per aconseguir un bon tai-chi; aquesta ha de ser suau i prolongada, però sense forçar-ho contenir-la. Seguint aquests passos es podran aconseguir els cinc objectius que busca el tai-txi: regulació del cos, regulació de la respiració, regulació de la ment, regulació del chi, i regulació de l’esperit.

 

Els avantatges de practicar Tai Chi són múltiples. Proporciona beneficis a curt i llarg termini per al nostre cos, sense oblidar la part que fa referència a l’esperit.


S’ha comprovat que el Tai Chi actua com una teràpia molt efectiva per a la prevenció dels trastorns de tipus mental o emocional com la depressió, l’estrès o l’ansietat, ja que produeix millores en l’estat d’ànim de persones no deprimides. Igualment en aquest estudi informen els investigadors que a les persones grans que van practicar tai-txi durant un període de 6 mesos "se’ls va detectar una disminució de l’estrès i l’ansietat en individus sans i una millora de d’humor".

 

 

 

Ioga Mataro - Yoga Mataro - Centre de Ioga Shanti